Miki Marín m'entrevista a 'Històries gracienques'

Us deixo a continuació l'entrevista que m'ha fet el meu bon amic claretià Miquel Marín, estudiant de periodisme a la UIC:

En Sergi Àlex és un noi del districte de Gràcia que despunta com a presentor de l'Opina Youth, programa que dona espai als joves de diverses formacions polítiques, a la televisió privada TEVECAT.

En les següents línies farem espeleologia pels àmbits professionals del nostre protagonista però sense oblidar la vessant personal, emotiva i sentimental.

Per parlar ens vam citar al bar on acostumàvem a realitzar llargues i emocionants partides d'escacs, en les quals, he de reconèixer, en Sergi gairebé sempre guanyava. Ell va demanar una ampolla d'aigua, jo un croissant i la xerrameca entre dos amics va començar.

Abans de fer-se un nom com a presentador de televisió, en Sergi va començar presentant un programa de ràdio, també dedicat a la política i per als joves, anomenat Cooltura Política a l'estudi del Poblenou BCN Radio Hub.

D'aquest projecte inicial va sorgir l'opció de presentar l'Opina Youth i ara gaudeix del que una vegada va ser el seu somni: ser presentador de televisió, tot i a l'edat de 23 anys haver assolit un dels seus objectius laborals la seva característica empenta i determinació l'impedeixen relaxar-se: "És cert que la meva primera feina és el meu somni (presentador de TV), però preferiria ser presentador d'un reality/concurs".

També reconeix que el que fa no és per cap raó económica: "No estic aquí pels diners. Crec que aquesta feina m'aporta intangibles com la popularitat i l'experiència que superen qualsevol qüestió econòmica".

L'Opina Youth és un programa que ha causat molt rebombori a xarxes socials, canal principal de distribució, i en Sergi n'està content i orgullós i proclama que ara toca seguir creixent, tan el programa, la televisió i ell com a presentador.

Qualsevol boom comporta felicitacions i crítiques, una de les principals que rep el programa és la de blanquejar l'extrema dreta. Aquesta mateixa apreciació va comentar Ricard Ustrell al propi Sergi quan el van convidar al Planta Baixa: "El nostre lema és 'Radicalment plurals' i això fa que haguem de convidar a representats d'idees com les de l'extrema dreta, però voldria remarcar que també ve l'extrema esquerra", es defensava Àlex de l'allau de comentaris i retrets sense compassió.

Respecte la polseguera que ha aixecat el seu programa em va confessar que ell potencia la polèmica, buscant la notorietat del programa i, a la meva pregunta sobre si creu que és correcte fer això em va respondre taxativament: "Ja hi ha molts programes de política 'senior'. Els joves, en general, estan molt més exaltats que els grans i això es tradueix en més cridòria, més nervis i més interrupcions. A vegades és difícil posar ordre, però la polèmica en sí no és dolenta. De fet és una de les moltes essències de l'èxit d'un programa de TV. I jo busco potenciar-la al màxim".

L'encarregat d'encetar aquests reportatges dividits en vuit lliuraments va debutar a televisió el 23 d'abril de 2020, en ple confinament i el dia de Sant Jordi: "No estava nerviós, perquè jo no acostumo a posar-me'n, però sí que sentia una barreja d'il·lusió i excitament"

Em va confessar que és molt "metòdica" i sempre vol que el que faci surti bé, es defineix com un treballador que penca dur i s'esforça. Va comentar que la política no és una de les seves passions: "Abans del 2017 a mi la política m'importava un rave", però arrel del procés s'hi va informar i capbussar i ara pot dir que li agrada.

Un fet curiós és que en Sergi encara no és periodista, l'any passat havia de graduar-se però el seu TFG va ser suspés i ara "he d'estar un any més a la universitat". Quan li vaig preguntar sobre aquesta anècdota el notava tranquil i serè, com de costum, i vaig haver de punxar i buscar perquè admetés que la suspensió del seu treball de final de grau va causar certa decepció en la seva persona.

Això fa que en Sergi no disposi del títol de periodista, i compti com alumne de la Blanquerna, però tampoc li causa cap mena de preocupació ja que ell té la consciència tranquila: "Jo estic convençut que el meu TFG era de deu".

El primer entrevistat és un home que parla clar i directe però en aquest tema em va tocar ser persistent i inclús pesat per extreure, de la seva boca, els sentiments provocats per la suspensió del treball.

Vam canviar de tema i vaig seguir escoltant.

Si no el coneixes és difícil imaginar com va descobrir la seva passió per presentar programes a la televisió. En Sergi se'n va adonar al pati del col·legi: aquells trenta minuts de descans entre classes en els que organitzava i duïa a terme tornejos d'exclusvies entre companys de diferents cursos tenien un gran seguiment per part nostre (els estudiants). Una organització impecable va fer que aquets torneig, que ha anat evolucionant amb els anys, li servís per tenir-ho ben clar: "Jo he nascut per fer televisió".

Avui que ja s'ha acostumat al volum de feina i d'exposició que suposa la televisió (i més un projecte neonat com el de TEVECAT) es manté ferm amb un dels seus molt lemes: "Nem molt fortes"

En Sergi és un jove amb molta determinació, ganes de treballar i amb les idees clares, i jo, que el conec de fa uns anys i sense voler caure en bons auguris provocats per l'amistat que ens uneix no tinc cap mena de dubte en vaticinar un gran futur professional per a la seva persona.