Una entrevista especial

Dimecres passat, la Jessica Blasco, estudiant de periodisme a la Universitat Autònoma, em va entrevistar als estudis de TEVECAT. Us adjunto l'entrevista a continuació:

Ha acabat el programa per avui, però el presentador continua la conversa amb els tertulians a les instal·lacions de TEVE.CAT. Es mostra molt proper amb tots ells i s'acomiada convidant-los a venir en altres ocasions. En Sergi Àlex va néixer a Barcelona el 1997. Durant l'adolescència va descobrir que les càmeres eren el seu fort i que volia portar la batuta a la televisió. A l'escola s'assabentava de tot, era el rei de les primícies i per tant, l'anomenaven "Mr. Exclusiva". Anteriorment conduïa el programa de ràdio Cooltura Política i ara ha fet el salt a la televisió amb el programa Opina Youth, d'èxit creixent. Amb tan sols 23 anys ha complert un dels seus somnis professionals.

Quina és la història de Primicity?

El 2015 vaig decidir apuntar tot el que passava a l'escola i a la vida dels meus companys. Havia de fer alguna cosa amb tota aquesta informació i vaig crear un torneig d'exclusives. Participaven els alumnes de l'escola i es feien exàmens per decidir qui en sabia més. Es van organitzar 7 edicions, però recordo la cinquena amb especial estima, ja que es va disputar la final al plató de Blanquerna. Volia que el concurs tingués un nom més televisiu i el vaig canviar a Primicity. Es van fer dues edicions més i finalment vaig deixar-ho per dedicar-me a altres projectes. Durant tot aquest temps vaig gaudir molt i estic molt agraït per l'èxit que va tenir, sempre recordaré aquesta experiència.

Va donar visibilitat a les víctimes d'abús sexual del pare Figueres, un professor de la seva escola. Com ho va treure a la llum?

Va sortir el tuit d'una de les víctimes explicant les seves vivències amb el senyor Figueres, em vaig posar en contacte amb ell i m'ho va explicar tot amb pèls i senyals. Vaig publicar la notícia al meu blog i posteriorment va sortir a El Periódico i a TV3. Em van trucar alumnes dels anys 70 i 80 que havien tingut experiències similars, però finalment el pare Figueres no va rebre cap càstig penal perquè els delictes ja havien prescrit, únicament el van destituir del càrrec que tenia a l'administració de l'Escola Claret.

El seu entorn apunta que no tenia bona relació amb els professors de la seva escola. A què es devia?

És error meu haver-ho generalitzat perquè em portava bé amb molts professors, però és evident que hi havia un corrent liderat pel cap d'estudis que em tenia entravessat. Sempre he estat una persona que se surt del ramat i quan organitzes coses diferents hi ha gent que no ho accepta. A alguns professors no els hi agradava que tingués èxit. No soc rancorós, però de tant en tant els hi envio el meu programa, m'agrada que sàpiguen que aquell jove al qual li van tancar tantes portes ara té un programa de televisió.

Què opina de les etiquetes com "fanfarró" o "cregut" que se li han atribuït?

En l'etiqueta "fanfarró" no s'equivoquen, pot ser una autodefensa per tapar certs complexos. Però no em crec superior als altres perquè soc qui soc gràcies a la gent del meu entorn. Per treballar en aquest món s'ha de creure en el que fas i tenir l'autoestima alta. Em considero una persona ambiciosa i perseverant perquè he hagut de picar molta pedra.

El curs passat no es va poder graduar perquè havia suspès el TFG, ha dit en nombroses ocasions que el motiu és la discriminació cap a la premsa rosa. Què va passar?

Vaig decidir fer el treball sobre una productora de premsa del cor catalana, ja que no existeixen. Una productora de Xile, TVI América, em va enviar un escrit mostrant el seu interès en el meu projecte. Això donava molta sofisticació al treball, però no s'ho van creure. Em van suspendre el treball i a la revisió el professor va ser molt desagradable amb mi. Des del principi em van dir que la premsa rosa no és periodisme i amb aquest argument pots fer un treball fantàstic que no l'aprovaràs mai.

Per què creu que ha complert el seu somni tan jove? Com es va sentir?

Quan el cap de TEVE.CAT em va proposar la idea, jo conduïa el Cooltura Política a la ràdio i em vaig sentir molt agraït i afalagat. Ho he aconseguit perquè han confiat en mi. També crec que ho faig bé, que estic fet per atraure l'atenció del públic. He invertit molt de temps, dedicació, i diners, ja que vaig fer un curs de presentadors on vaig aprendre moltíssim.

Es conforma amb l'Opina Youth o creu que és un lloc de pas?

Sempre he dit que no em vull quedar aquí per sempre, tampoc em poso data límit, estic aprofitant al màxim l'oportunitat i estic molt content amb el programa. M'interessa la política, però no em vull dedicar a conduir programes d'aquest estil, en un futur m'agradaria fer programes d'entreteniment a una cadena estatal com Telecinco o Antena 3.

En un article va explicar que el seu objectiu és portar Primicity a la televisió. Com pretén aconseguir-ho?

Tinc un dossier televisiu de 73 pàgines en el qual explico detalladament què és Primicity. Després de la pandèmia intentaré vendre la idea a alguna productora fora d'aquí, perquè Espanya no té tradició de crear nous formats. Tinc patentada la idea i tard o d'hora veuré el moment perfecte per tirar-ho endavant. Quan un s'esforça i posa dedicació, tot arriba.

Fins a quin punt creu que les seves intervencions a Twitter el poden afavorir o perjudicar com a professional?

Twitter de vegades m'ha portat problemes perquè tinc el dit calent, però he guanyat molt autocontrol i sé en quines polèmiques no m'he de ficar. He hagut d'esborrar tuits del passat parlant de política perquè ara presento un programa i vetllo per la pluralitat. M'he de mullar el mínim possible i ho estic fent bé, ja que alguns pensen que soc independentista i altres que soc d'extrema dreta.